Sota el títol Quin és el futur de les AMPA? L’associacionsime de pares i mares en l’horitzó 2025, la Fundació Jaume Bofill organitza un col·loqui en el que hi intervendran:

  • Marta Comas, directora del projecte “Famílies amb veu” de la Fundació Jaume Bofill.
  • Rosalina Alcalde, Sociòloga de la UAB i experta en participació familiar a l’escola.
  • Isaac González, Sociòleg, professor de la UOC i expert en polítiques educatives.
  • Àngels Garcia Asensio, mare de l’AMPA de l’escola La Torreta de la Roca del Vallès.

Moderador: Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill

El lloc: Sala d’actes del Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” (passeig de Sant Joan, 108. Barcelona)

La data: Dimecres 20 de novembre de 2013 a les 18:30h.

Cal que us hi inscriviu prèviament

El passat dissabte  16 de mar, els sotsdirector de L’ARA, Ignasi Aragay publicava el seu bitllet sobre les AMPA: Hem cregut oportú copiar-lo com a post.

Heus ací

___

Tota la feina de les AMPA

IGNASI ARAGAY 

| Actualitzada el 16/03/2013 02:00

Ho expliquem avui al diari: la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) premiarà les millors AMPA. Abans eren les APA i des de fa uns anys, fent justícia a la presència majoritària femenina, es diuen AMPA. Sense elles, moltes escoles quedarien coixes. La idea de comunitat escolar se’n ressentiria. Gestionen activitats extraescolars i menjadors, donen formació als pares, organitzen festes i vehiculen la relació de les famílies amb els mestres. S’han fet imprescindibles. Cada cop reben menys ajuts públics i cada cop ajuden més elles per cobrir els buits que deixa l’administració: compren llibres, avancen beques menjador… En època de retallades, ja són imprescindibles.

En un món ideal, no haurien d’assumir tantes responsabilitats. ¿Us imagineu que el menjador d’una residència de gent gran el gestionessin els familiars dels avis? No, esclar. Però és que les AMPA no són fruit d’una planificació global escolar, sinó que responen al moment històric d’una Transició optimista caracteritzada per l'”entre tots ho farem tot”. L’òptim seria que aportessin un plus, però que no en depengués la gestió de tantes hores de presència dels alumnes a l’escola. L’administració, amb uns recursos minvants, hi ha acabat recolzant massa. El que era un complement ha esdevingut estructural. I cal recordar que les AMPA tenen totes les virtuts de l’entusiasme amateur, però també els defectes.

El premi de la Fapac farà justícia a molts esforços. Però potser el premi l’hauria de donar la conselleria d’Ensenyament. I el millor premi seria que un dia fossin menys necessàries per poder anar més enllà d’una feina de suplència.